Obrir/tancar men˙

Ajuntament de Sant Pol de Mar

Inici | └rea de TransparŔncia | Precs, preguntes i mocions del Ple del 29 de setembre de 2022
Precs, preguntes i mocions del Ple del 29 de setembre de 2022
Obrir/tancar men˙ lateral

JxCat

La regidora Montserrat Garrido en l’àmbit de MOBILITAT pregunta: Amb el C/ Sant Pau tallat ja fa bastants dies, no s'han plantejat que el tram final del C/ Tobella amb C/ Nou sigui de doble direcció i evitar als conductor haver d'anar a girar al Morer ?  Quant falta per obrir el carrer abans esmentat?  Perquè els veins dels carrers Consolat del Mar, Nou, Sant Pau i Tobella no poden parar   davant del seu domicili per carregar o descarregar? Ens han fet arribar bastantes queixes de la quantitat de patinets que van en contradirecció a velocitats importants i en paralel, sobretot avans de les 8 del matí ?  Perquè no és fan complir els horaris dels espais habilitats com a càrrega i descàrrega, amb l'inconvenient que comporta als industrials o repartidors?

El regidor David Hernández diu que sí hi ha molts patinets i ja avisaran. Pel que fa al doble sentit dels carrers Tobella amb carrer Nou  ho estudiarem. No sabem quan s’acabaran les obres del carrer Sant Pau perquè són privades. Pel que fa als problemes de càrrega i descàrrega si hi ha algun veí que té problemes que li facin saber. Comenta que pels que fa a les zones de càrregues i descàrregues es faran unes petites modificacions perquè puguin ser utilitzades pels professionals. 

La regidora Montserrat Garrido en l’àmbit de CULTURA pregunta: Les audicions de sardanes d'aquest estiu han tingut uns quants problemes , des de que els músics no puguessin entrar a la punta amb els  2 cotxes i poder des carregar els instruments, fins a no tenir la clau per obrir el candau de la cadena que lliga les cadires. Uns  assistents van haver de buscar a la policia per que els portés unes tenalles per poder tallar el candau.  No estava previst que els músics toquen asseguts. Per quin motiu aquesta Festa Major no es van posar "palcos" a l'envelat? Per quin motiu els lavavos exteriors a l'envelat no es van posar el primer dia ? Per quin motiu es van retirar les cadires de l'Envelat els penultim dia de Festa Major ?

El regidor Bernat Ferrer diu que no li consta cap problema amb els músics. Pel que fa a les cadires es passarà a utilitzar les gàbies, per tal d’evitar que es mobilitzi la brigada o la policia. La qüestió dels parcs va ser per incrementar l’espai, millorar la ventilació i abaratir el cost. Preguntarà sobre els lavabos i les cadires que es van retirar. 

L’Alcalde, Albert Zanca,  diu que totes les coples saben la clau del cadenat de les cadires però hi va haver un error només amb una. Tampoc volien entrar amb el cotxe perquè creien que els multarien. Però se’ls va donar l’oportunitat. 

 

La regidora Montserrat Garrido en l’àmbit de MEDI AMBIENT pregunta:  El dia 1 de setembre van retirar les dutxes de la platja argumentant que estem en fase de sequera, amb aquest mateix argument perque no reparaven les fuites d'aigua dels diferents regs automàtics repartits per diferents puns de la vila que es passaven dies i dies rajant? Fuites que se'ls havia comunicat per instància. Hem viscut un estiu lamentable amb la recullida de les escombreries i no ens serveix que ens digui que la gent son uns incívics, vostès estan obligats a posar solucions. Què tenen previst fer per que no passi?

La regidora Isabel LLari di que retirar les dutxes va ser una bona decisió per estalviar aigua i totalment d’acord en que s’han de reparar les fuites. Estudiaran quines hi ha hagut i qui les ha de reparar. Pel que fa a la recollida de la brossa diu que s’han resolt. El problema de Sant Pol es el sistema de recollida mixte. Es farà una jornada de participació del model de gestió de recollida de les escombraries. 

 

La regidora Montserrat Garrido en l’àmbit de SERVEIS pregunta: A la vorera de l'Avinguda de la Riera han passat més de tres mesos tres cons tapant els forats de  quatre panots que hi faltaven, quan trigaran a reparar la resta de panots de la mateixa vorera trencats o que es mouen? Aquest estiu la neteja viària  ha estat deficitària, saturació de les papereres sobretot del centre de la vila , que ha passat? Vaig preguntar quina era la programació de la Neteja de les platges, puc assegurar que la de Can Villà i la de Morer ha esta molt deficitària, per quin motiu? la neteja dels embornals , cada quan és fa?

El regidor Albert Font  respon que la zona del carrer Sant Pol té problemes amb els panots. És el mateix que el carrer nou. Es un tema de la circulació i que els trepitgen cotxes i camions . Cal buscar una solució. Els embornals es netegen quan hi ha risc de pluges fortes. En relació  a les escombraries creu que les paperers estan ben distribuïdes, però a l’estiu no es dóna a l’abast per l’abús de la gent que visita el poble. El model comercial no hi ajuda ja que hi ha molt de menjar per emportar. Els comerciants hi han d’ajudar. 

 

La regidora Montserrat en l’àmbit de SANITAT pregunta: Ens han fet arribar queixes de rates campant per diferents zones de Sant Pol No s'ha reforçat els programes de desratització a la vila?

La Regidora Gemma Olivé diu que les rates sí són un problema. Cada any es fan actuacions extres al setembre. Quan hi ha pluges es pitjor. 

 

La regidora Montserrat Garrido  en l’àmbit de ESCOLA BRESSOL  pregunta: Pot confirmar-nos que aquest curs només hi ha prevista un aula de nadons i que ja està plena? No han previst que al gener sempre hi han noves matricules de nadons? Per a  les famílies que tinguin la necessitat de portar el bebé a l'Escola Bressol quina solució tenen prevista? La direcció de l'Escola Bressol ara passarà a mans d'una mestra de l'equip actual, també s'ha tret la parella educativa. Com es podrà executar el Projecte Educatiu que es va implantar el 2014 i és el que s'explica a les famílies? Com tenen previst cobrir les baixes de 2 a 3 dies , si la directora també està a aula i no hi ha parella educativa ?

La regidora Eva Pujol diu que sí està l’aula plena i no està previst obrir cap aula més. La parella educativa no s’ha tret i es treballarà per què es cobreixin les baixes.  

MOCIÓ PER EXIGIR INVERSIONS PENDENTS I MILLORES AL SISTEMA DE RODALIES

Parlar de Rodalies és parlar d’incompliments de l’Estat. De fet, del 36% d’incompliment en l’execució de les inversions del govern del PSOE, que es va arrossegant, majoritàriament és de manca d’inversions en el transport ferroviari. Una deixadesa per part del govern de Pedro Sánchez que afecta a més de 400.000 usuaris que utilitzen diàriament aquest servei i en pateixen recurrentment les seves clares deficiències i les mancances històriques.

Aquest cop, ha estat notícia per una fallada del sistema que va deixar els usuaris sense servei durant unes hores a principis de setembre en una jornada laboral. Peròels retards i anul·lacions són constants.

La xarxa de Rodalies i els serveis de mitja distància són clau per a la mobilitat diària del país, i per garantir una mobilitat sostenible que permeti avançar de l’hegemonia dels vehicles privats cap a sistemes compartits. En plena emergència climàtica, permetre que es generi aquesta constant desconfiança i aversió cap al sistema de transport públic és una irresponsabilitat i una mala gestió política. 

L’any 2010 la Generalitat va assumir responsabilitats de supervisió en virtut del que havia de ser el traspàs de la competència, sota una titularitat atorgada per l’article 169 de l’estatut, encara que amb dos anys de retard. El Govern de Catalunya va assumir la gestió dels trens (horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris). La titularitat, gestió i explotació de la infraestructura d’estacions, vies i andanes, va seguir en mans d'Adif,l'empresa pública que depèn del Ministeri de Foment, en mans de Raquel Sánchez. De fet, l’operadora del servei ha quedat condicionada a un senzill conveni amb la mateixa Renfe-operadora i qualsevol opció de millora horària ha sofert constantment les limitacions d’una infraestructura àmpliament afectada per una desinversió i manca de manteniment per part del Ministeri de Foment (Adif).

Pel que fa a la inversió, dels 4.300 milions previstos en el Pla Rodalies 2008-2015 només se’n va executar un 13%. D’aquesta quantitat, el 60% es va gastar en el nou accés a l’aeroport del Prat. I del Pla Rodalies 2020-2030 sols s’ha executat per ara el 8,7%. I dels 2.100 milions previstos entre 2016 i 2020en inversions d'Adif i Renfe a Catalunya, només se n'ha executat el 40%.

Tot plegat un despropòsit que la ciutadania catalana pateix cada dia amb greus conflictes en la seva mobilitat quotidiana, que els porta a utilitzar el vehicle privat com a única alternativa real, viable per anar a treballar, o a estudiar o a fer gestions imprescindibles en dies laborables. El resultat és el descrèdit del sistema de transport públic i la desconfiança dels usuaris pels seus retards constants i la sobreocupació en hora punta. 

És urgent i imprescindible executar les inversions pendents i les millores necessàries per dignificar i garantir un servei digne per a milers d’usuaris. Catalunya mereix un transport públic de qualitat.

 

EL PLE ACORDA:

PRIMER.- Exigir al Govern de l’Estat l'execució urgent de la inversió infraestructural pendent a tot el sistema ferroviari català per assolir una xarxa de qualitat, complint els terminis del Pla de Rodalies i afegint-hi les millores necessàries per incrementar la capacitat i seguretat de la xarxa, millorar la integració urbana, renovar el parc mòbil, augmentar l’accessibilitat, adequar estacions i, en general, totes les eines d’atenció a l’usuari.

SEGON.- Instar al Govern de l’Estat a completar íntegrament el traspàs del Servei de Rodalies i les infraestructures d’aquest servei, acompanyat dels recursos necessaris per a la seva gestió.

TERCER.- Instar a totes les administracions a treballar en la línia dels objectius de desenvolupament sostenible 2030 i de la mitigació dels efectes del canvi climàtic, amb accions per incrementar l’ús del tren en detriment del vehicle privat. 

QUART.- Demanar al Govern de la Generalitat i al de l’Estat que totes les inversions ferroviàries al conjunt de Catalunya es prioritzin tenint en compte les necessitats d’equilibri territorial del país i segons els plans específics de mobilitat, les taules de mobilitat territorials, els projectes de tren-tramvia plantejats per a nuclis urbans i els desplegaments pendents de xarxa ferroviària a comarques.

CINQUÈ.- Demanar al govern de la Generalitat que, una vegada assumit plenament aquest servei, elabori un pla de gestió que elevi l’estàndard de prestació del servei de Rodalies per proporcionar un servei de qualitat i atractiu per a les persones usuàries.

SISÈ.-Comunicar aquest acord a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, al Departament de Polítiques Digitals i Territori, al Ministeri de Foment i difondre’l a la ciutadania.

  

INTERVENCIONS

El regidor Albert Font apunta que la Renfe Funciona molt malament i que des del punt de vista energètic i mediambiental allò més recomanable és tenir un bon transport públic. Actualment estem lluny d’aquest escenari. El transport públic és essencial per la competitivitat i la qualitat de vida. Cal demanar el trasllat de la gestió d’aquesta infraestructura. 

La regidora Montserrat Garrido manifesta el suport a la moció. El transport ha de ser de qualitat. Posa l’exemple de la gestió dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Les rodalies s’han de gestionar des d’aquí.

El regidor David Hernández diu que votarà a favor. Des del Govern Central s’ha fet una proposta electoralista. L’estat Español nomes ha executat tot el pressupost previst. De fet ha executat un terç dels pressupostos del 2021 prevista a Catalunya. Catalunya ha de tenir totes les infraestructures i el finançament corresponent. És obligació dels independentistes que els usuaris coneguin la situació. 

El regidor José Parada afegeix que és un càstig als catalans l’estat actual del serveis.

El regidor Enrique Abad diu “admitiendo la necesidad del cumplimiento de los acuerdos de financiación para la mejora del servicio ferroviario en Cataluña, también  hay que destacar que el hecho de solicitar siempre el traspaso de estas competencias, al más mínimo incidente, no es garantía de eficacia que la Generalitat mejore el actual mal servicio ferroviario. Baste observar como funciona la sanidad y la educación, competencias que se tienen al 100%, en cualquier caso, este tipo de mociones, a parte de postureo, y siendo el presidente del gobierno del estado un sujeto cínico, carente de ética y escrúpulos políticos, es como ponerle una vela a la virgen”. 

 

SOTMESA A VOTACIÓ la proposta per a la seva aprovació ÉS APROVADA PER UNANIMITAT amb 

            13 vots a favor: ERC-AM (4), CUP (3), JxCat (4),  Junts (1), PSC-CP (1)

              0 vots en contra: cap

              0 abstencions: cap

 

       

MOCIÓ PER LA CREMA DE LES RESTES VEGETALS DE LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES


Des de Junts per Catalunya considerem el sector agrari cabdal per l’economia de les Terres de Lleida i per al conjunt del nostre país i, especialment en aquests moments complicats de crisi de preus, després d’ un estiu de climatologia adversa i d’ encariment dels costos, creiem que, més que mai, hem de defensar la seva tasca per garantir -ne la continuïtat.

En tot aquest context complicat, el sector primari català s’ha d’enf rontar a una nova problemàtica, després que aquestes darreres setmanes s’hagi parlat de la impossibilitat de cremar restes de podar al camp un cop realitzades aquestes tasques, arran de la llei estatal 7/2022 del 8 d’abril de residus i sols contaminants per una economia circular, que afecta el tractament de residus agrícoles que recull la normativa europea..

Des de Junts volem alertar que la normativa en cap cas prohibeix expressament la crema de residus vegetals, ja que, en l’article 27 d’aquesta llei disposa que “es podrà permetre la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, i sempre que tinguin l’autorització individualitzada corresponent que permeti la crema”. Es tracta d’una gestió a través de la qual s’al·lega que per raons de caràcter fitosanitari, s’ha de fer aquesta crema, i és el mètode que l’agricultura ja feia servir fins ara per poder dur a terme la crema de les restes vegetals.

No obstant això, des de Junts per Catalunya, considerem imprescindible que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural desenvolupi i sotmeti a aprovació, amb la màxima celeritat possible, el desenvolupament d’una normativa adaptada que habiliti la crema d’aquestes restes vegetals, sense necessitat de demanar permisos i al·legar a raons fitosanitàries, i sense que suposi un sobrecost per a la pagesia, amb l’objectiu d’evitar noves traves als propietaris i les propietàries de finques agrícoles. 

Es tracta d’una tasca que ja han fet altres comunitats autònomes veïnes, com és el cas de la Comunitat Valenciana, que ja permet la crema de restes vegetals a les seves finques rurals.

Igualment, des del nostre grup considerem que, encara que el Departament dugui a terme aquestes modificacions, no deixa de ser un pegat, i el que cal fer a llarg termini és modificar la llei de residus per tal que l’agricultura pugui dur a terme cremes vegetals. Des de Junts per Catalunya al Senat també s’estan recollint les esmenes que arriben des dels sindicats agraris, i hi ha el compromís d’esmenar les lleis que arribin en aquest sentit.

Havent considerat tot l’anterior, es proposa al Ple l’adopció dels següents:

ACORDS


PRIMER.- Demanar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que estudiï la llei i elabori una normativa que s ’adapti per donar una solució real al problema que té la pagesia per fer la crema vegetal. Si cal, amb una moratòria de l ’aplicació d’aquesta llei espanyola, fins que es clarifiqui la manera de procedir.

SEGON.- Demanar al Govern espanyol la modificació i adequació de la llei amb l’objectiu que la pagesia pugui continuar efectuant les cremes segures de les restes vegetals als seus propis camps de conreu, sense haver d’al·legar a raons fitosanitàries i sense que suposi nous sobre costos per a la pagesia.

TERCER.- Donar trasllat dels presents acords al Govern espanyol, al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, als grups polítics del Parlament de Catalunya i al Consell Comarcal.

 

INTERVENCIONS

El regidor Albert Font diu que estan a favor de la moció. La pagesia catalana és diferent a la tipologia de la pagesia de la resta de l’Estat. Cal posar una mica de seny i autorregular-nos, però diferent a com està la llei.

La regidora Isabel Llari diu textualment: “Evidentment el nostre vot serà favorable i diré més si se’ns hagués ofert la possibilitat de signar-la ho hauríem fet, però probablement ampliant alguns posicionaments ja que com deveu saber la CUP va votar en contra de l’ aprovació al Congreso espanyol de la llei de residus i sòls contaminants per considerar-la del tot insuficient en un moment de crisi ecològica, a banda de ser de nou una invasió de competències del nostre Parlament.  Dit això ens agradaria fer algunes aportacions:

- totalment d’acord  en que la llei ens ofereix excepcions que cal explorar des del departament d’acció climàtica de la Generalitat per sortir del pas. Però mentre això no succeix des de la Regidoria de Medi ambient explorarem com podem facilitar la gestió de les restes vegetals.

- totalment d’acord amb la petició d’una moratòria, però diríem encara més, les prohibicions sense recursos ni inversions dificulta encara mes la supervivència d’un sector tocat de mort ja a Catalunya. I això ens hauria de preocupar a tots, un país que perd la pagesia que ens abasteix, és un pais que no podrà ser autosuficient, i haurà de dependre del mercat espanyol. Aquest és un front més de l’ofensiva de l’estat espanyol vers la sobirania dels Països Catalans. Fer República catalana és treballar perquè la nostra pagesia i ramaderia no desapareguin.

- totalment d’acord en instar al Departament d’acció climàtica i agricultura de la Generalitat que desenvolupi una normativa que ens permeti donar solucions reals però no podem deixar de dir que en moltes ocasions les pràctiques que sempre s’han fet com és la crema de les restes vegetals  no són les millors: cal canviar pràctiques per aquelles menys contaminants perquè ambientalment la crema de restes vegetals és indefensable i en el marc de l'economia circular no té sentit. El CO2 que generen les cremes és ben segur més elevat que el que es genera per triturar-les restes, però ara per ara el CO2 resultant de la crema és una misèria comparat amb el produït per altres sectors (indústria per exemple).  Però això no és responsabilitat de la pagesia, o no del tot, sinó que ha de ser una aposta de tota la societat. Cal que les administracions invertim en maquinaria pública, que es pugui  posar a l’abast per triturar els residus agrícoles i forestals.. I això requereix inversions públiques que s’haurien de subvencionar per qui ens posa les prohibicions sobre la taula. Calen ajuts o subvencions per l’adquisició de trituradores o compostadores, pensant també en aquella gent que no és pagesa i que fa desbrossades preventives als seus trossos. Com se’ls recolza? La feina que fan també és important per contribuir a mitigar el risc d'incendi reduint la biomassa de zones boscoses.

Per acabar, el que cal és que tots treballem per aconseguir una Sobirania energètica i de residus nacional .Cal una aposta decidida nacional i republicana en aquests àmbits i  això vol dir crear empreses públiques de gestió forestal i vegetal i de  transformació  per aprofitar-ne els recursos generats a nivell local:  cal treballar per aconseguir plantes de compostatge de residus orgànics  mancomunades que puguin absorbir els residus tant de particulars com de pagesos i forestals.  Això vol dir polítiques valentes de reducció i reutilització de residus.”

El regidor Josep Parada diu que no cal posar més pals a les rodes als pagesos. 

 

SOTMESA A VOTACIÓ la proposta per a la seva aprovació ÉS APROVADA PER MAJORIA ABSOLUTA amb 

            12 vots a favor: ERC-AM (4), CUP (3), JxCat (4),  Junts (1)

              0 vots en contra: cap

              1 abstencions: PSC-CP (1)

 

 

MOCIÓ SOBRE LA RESOLUCIÓ DEL COMITÈ DE DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES SOBRE LA REPRESSIÓ ESPANYOLA CONTRA L’ INDEPENDENTISME CATALÀ


El Comitè de Drets Humans és l'organisme amb funcions de supervisió de tractats amb més reputació dins del sistema de Nacions Unides i ha estat descrit com "el més semblant a un Tribunal Internacional de Drets Humans". 
Aquest ha fet pública la seva decisió sobre la demanada plantejada pels consellers Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva, on conclou que Espanya va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre quatre dirigents dels partits independentistes catalans del seu càrrec com a diputats al Parlament català. 

La decisió d'un organisme internacional central en la supervisió dels tractats internacionals de drets humans representa una nova constatació que la repressió política de l'independentisme català per part de l'estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia. 

Els quatre demandants estaven investigats penalment des del 30 d'octubre de 2017 pel suposat delicte de "rebel·lió" violenta amb motiu del referèndum de l’1 d’Octubre. 

Van ingressar en presó preventiva el 2 de novembre de 2017 i hi van estar tancats fins a la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 14 d'octubre de 2019, que els va condemnar a penes de presó d'entre 9 a 13 anys (els senyors Romeva, Rull i Turull van quedar en llibertat provisional durant un breu període de temps, entre el 4 de desembre de 2017 i el 23 de març de 2018, quan van tornar a entrar a la presó). 

La presó preventiva va ser declarada arbitrària i violava el dret internacional dels drets humans, inclòs el dret a la llibertat de la persona, la llibertat d'expressió i de reunió, segons el Grup de Treball de les Nacions Unides, sobre la Detenció Arbitrària en dues decisions de 27 de maig i 10 de juliol de 2019. 

A les eleccions del 21 de desembre de 2017, els quatre aspirants van ser reelegits al Parlament català com a diputats dirigents dels dos partits independentistes que van obtenir la majoria d'escons i van arribar a formar el nou govern autonòmic. Per decisió del jutge d'instrucció el juliol de 2018 –i abans que tingués lloc cap judici ni condemna judicial– van ser suspesos dels seus mandats parlamentaris.  Més tard, l'octubre de 2019, el Tribunal Suprem espanyol els va condemnar a llargues penes de presó i els va inhabilitar com a càrrecs públics per un suposat delicte de "sedició" malgrat que els seus actes pacífics no complien el requisit d'"aixecament tumultuós". 

L'any 2021 els quatre demandants van rebre un indult condicional i limitat per les seves condemnes de presó, però continuen inhabilitats per l'exercici de la funció pública perquè l'indult no va suposar el reconeixement de la injustícia de la detenció preventiva ni de la condemna. 

En la seva decisió publicada, el Comitè de Drets Humans de l'ONU considera que la suspensió de tots els drets i deures de representació parlamentària va constituir una violació dels drets humans internacionals, en particular de l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que garanteix el dret de tots els ciutadans a ser elegit per a càrrecs públics.

Aquesta mateixa decisió, també és extensible en el cas de la presidenta Borràs, ja que l’ONU posa els punts sobre les is i ho deixa meridianament clar i sense matisos: un diputat no ha de ser suspès dels seus drets polítics fins que no hi hagi una sentència ferma. 

Atès que, malgrat aquestes decisions, encara queden pendents milers de processos penals contra polítics i activistes independentistes i la justícia espanyola continua avançant els expedients d'extradició dels exiliats, demostrant així, que la repressió no cessa. 

Atès que, aquesta decisió d’aplicar l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal vulnerava els drets fonamentals dels 4 diputats que havien estat escollits democràticament i, de facto, vulnerava els drets de tots els ciutadans que en aquell procés electoral varen votar alguna de les dues llistes electorals. 

 

EL PLE ACORDA:

PRIMER.- Ratificar la voluntat de presentar al Congrés espanyol una proposició de llei per la derogació de l’article que permet a jutges d’instrucció suspendre les funcions a càrrecs públics. Concretament, demanem la supressió de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que és el que dona als jutges aquest poder. 

SEGON.- Instar al govern espanyol a què doni respostes, les quals fins ara, han estat decebedores, i destaca el silenci del president Pedro Sánchez. 

TERCER.- instar al govern espanyol a què el sistema judicial espanyol, el qual continua fortament polititzat, malgrat moltes crides internacionals de reforma, deixi d’aplicar estratègies de lawfare que utilitzen el dret penal de manera extensiva per perseguir activistes i polítics de l'oposició. 

QUART.- Demanem a la Comissió Europea que faci valoracions, així com quines mesures prendrà i si inclourà la condemna a l’informe sobre l’estat de dret a la Unió Europea. 

CINQUÈ.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats i al Senat, a la Comissió Europea, a la Unió Europea, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, a l’Associació Catalan de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència.

  

INTERVENCIONS

El regidor Albert Font diu que la democràcia espanyola es fa tremperes al solitari. La justícia espanyola fa de part. 

El regidor David Hernández diu que és el mateix de sempre i tot seguirà igual Ja poden continuar amb la repressió i violació de drets perquè noi passarà res. La UE no farà res. Només s’exercirà el dret a l’autodeterminació i a decidir si hi ha la confrontació necessària amb l’Estat que generi uns costos que faci que per, utilitat canviï d’estratègia. 

El regidor Enrique Abad diu textualment: “De entrada el citado dictamen del Comité de los derechos humanos de la ONU, se ha hecho en base a las conclusiones del citado Grupo de trabajo de la ONU, sobre la detención arbitraria , que por cierto, este Grupo de trabajo no forma parte de ninguna organización especializada de Naciones Unidas, tal como son en rango e importancia como las conocidas UNESCO, UNICEF y FAO ó la propia OIT, si no sólo es un organismo vinculado a NACIONES UNIDAS, pero en ningún caso sus resoluciones son vinculantes ni de obligado cumplimiento por los estados miembros. La normativa de este grupo indica que, “con carácter absolutamente excepcional” , una opinión puede ser revisada en diversas circunstancias, entre ellas, que así lo solicite el país afectado. Ya lo ha hecho España, que detecta en el informe “errores graves” que cuestionan la neutralidad de los cinco miembros del grupo, se trata de su presidente el mejicano José Guevara y el surcoreano Seong-Phil Hong. Entre otras circunstancias, los dos habían trabajado anteriormente con Bem Emerson, abogado y ex-relator de la ONU fichado por el ex-presidente Carles Puigdemont, huído de la justicia española. Por tanto las reglas del Grupo de trabajo nos indican que sus miembros se abstendrán si se examina un caso que afecte a su pais “o en otras situaciones en que se puedan plantear conflictos de intereses”. Un hecho que no ha sucedido en el caso de esta resolución ninguna de España. Además el informe publicado de este Grupo de Trabajo omite que el referéndum del primero de Octubre había estado declarado ilegal y en su lugar, presenta la consulta como si se ajustase a la Ley: “ El Grupo de Trabajo ha constatado que el referéndum está permitido en España por una amplia gama de temas, hasta el relacionarlo con el presente caso”, asegura. El relator enmarca las medidas adoptadas contra los presos preventivos como respuesta a actuaciones relativas a la libertad de expresión o opinión. El Gobierno español en sus alegaciones, lo niega y aporta como prueba que los partidos secesionistas son legales en España y que el informe de este GP de trabajo no tengan en cuenta, tampoco, el principio de separación de poderes y la independencia judicial, llegando a pedir al mismo Gobierno español que adopte medidas que nada más corresponden al poder Judicial. Además esta Moción de Junts no hace ninguna referencia a las sentencias del Tribunal europeo de los Derechos Humanos en la que avala las suspensiones del Pleno del primero de Octubre y rechaza la demanda de Carmen Forcadell contra la prisión preventiva. Esta decisión del TEDH da a conocer y explica que la suspensión del Tribunal Constitucional, cabe en una sociedad democrática para el mantenimiento de la seguridad pública, la defensa del orden y la protección de los derechos y las libertades. Por lo tanto, la trascendencia de la decisión del TEDH, sí que es vinculante y esta moción lo obvía.”

SOTMESA A VOTACIÓ la proposta per a la seva aprovació ÉS APROVADA PER MAJORIA ABSOLUTA  amb

            12 vots a favor: ERC-AM (4), CUP (3), JxCat (4),  Junts (1)

              1 vots en contra: PSC-CP (1)

              0 abstencions: cap

Podeu recuperar la sessió plenària en aquest vídeo.

 
Versiˇ per imprimir
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir en WhatsappCompartir per correu electr˛nic
Pujar al principi de la pÓgina