Obrir/tancar men˙

Ajuntament de Sant Pol de Mar

Inici | └rea de TransparŔncia | Precs, preguntes i mocions del Ple del 24 de febrer de 2022
Precs, preguntes i mocions del Ple del 24 de febrer de 2022
Obrir/tancar men˙ lateral

JUNTS PER CAT
1. Des de fa setmanes hi ha un sot a la calçada davant del Centre Cultural, i algun dia algú hi acabarà prenent mal. Està prevista alguna actuació per restaurar aquest tram de calçada?
2. S'ha plantejat la possibilitat d’utilitzar l’espai dels antics mòduls al costat de l’Escola Sant Pau, per utilitzar-ho d'aparcament per els mestres i treballadors de l'escola, mentre no s’inicien les obres de la nova escola- institut?
3. Actualment hi ha establert algun sistema de supervisió de les llicències per la tinença de gossos potencialment perillosos? Es controla que aquests gossos estiguin a la mateixa casa de qui te l'autorització?
4. Tenim constància que alguns establiments del municipi estan notant un increment en el número de coloms que van a les terrasses i es queixen dels problemes que això està generant en els establiments i a la clientela. Està previst dur a terme alguna actuació perquè no segueixin augmentant el número de coloms?
5. Quan es té previst fer la convocatòria de la oposició de tècnic de RR.HH?

La Sra. Montserrat Garrido formula la última pregunta:

Les Palmeres de la platja, qui les ha plantat? Si no son municipals, l’Ajuntament n’ha donat permís? I si n’ha donat permís, per què no ha recomanat per exemple plantar-hi tamarius que és un arbre mediterrani occidental que pot viure a la vora del mar, fixa les dunes i és una espècie ornamental? En canvi, la palmera és més caribenya.

PREC

1. Demanar una relació detallada del cost per l’Ajuntament de Sant Pol de tots els judicis que han interposat els treballadors de l’Ajuntament des d’inicis de l’any 2020 fins a data actual.


RESPOSTES

1.- El regidor de Serveis, Sr. Albert Font, diu que farà la consulta i que respondrà, atès que no sap si està contractada la seva reparació o no.

2.- En segon lloc, pren la paraula la Sra. Gemma Olivé que respon les preguntes tercera i quarta.

Pel que es refereix a la tinença de gossos, aclareix que sí que es controla per part de la tècnica municipal.

I pel que respecte a la quarta pregunta, manifesta que ho consultarà i els hi respondrà.

3.- Respon la 2ª pregunta la regidora d’Educació, Sra. Eva Pujol, qui indica que van considerar, atès que les obres s’han de començar aviat, que no calia fer aquesta moguda .

I la Sra. Isabel LLari, regidora d’Urbanisme, afegeix que en relació a les obres de l’institut encara estem esperant que l’empresa licitadora presenti el projecte definitiu. Recorda que es va licitar conjuntament redacció de projecte i execució d’obra. Amb el projecte definitiu hi constarà el pla de treball .

4.- El Sr. Alcalde respon la cinquena pregunta referent al que comentàveu de la convocatòria de la plaça de tècnic de Recursos Humans.
Partíem d’un pla de treball però hi ha altres urgències i s’han hagut de replanificar les convocatòries.

Una d’aquestes urgències és el pla d’estabilització que s’ha de portar a terme aquest primer semestre. Explica que ja hi ha una persona de reforç a Recursos Humans per tal de poder donar sortida a necessitats que té l’ajuntament.

6.- La Sra.Isabel Llari respon la pregunta referent a les palmeres a la platja i manifesta que ja fa uns quants anys que hi son.

Sí que mostra el seu acord amb la proposta dels tamarius i expressa que es tindrà en compte en l’acord de custòdia atès que preserven la sorra i es tracta d’una espècie mediterrània..

La regidora Sra. Montserrat Garrido demana permís per intervenir i afirma que les palmeres a les que fan referència es troben instal·lades des d’aquest estiu passat.


JUNTS PER SANT POL
El Sr. Josep Parada, portaveu del grup, pregunta si ja se sap o s’ha determina on  serà la platja lliure de fum, com ja havia demanat en altres plens.

Respon la regidora de Platges que hi estan treballant i que disposa ja d’un esborrany de la proposta. Diu que ella plantejava una platja petita per començar i veure que tal va.

El Sr. Parada afegeix que a més, ara, tenim a favor la publicitat de l’Estat espanyol que està fomentant els espais naturals a l’aire lliure sense fum.


I no havent-hi més assumptes a tractar, el Sr. Alcalde aixeca la sessió essent les vint hores i deu minuts, estenent-se la present acta per a la deguda constància de tot allò acordat, signant-la l’Alcalde, juntament amb mi, la Secretària accidental, qui dono fe.


Mocions

MOCIÓ EN DEFENSA DE LA INCLUSIÓ FINANCERA I BANCÀRIA DE LA GENT GRAN AL MUNICIPI

El Sr. Alcalde manifesta que la següent moció ha estat presentada pel grup dels socialistes i passa la paraula al regidor portaveu del grup del PSC.

El Sr. Enric Abad diu que es tracta d’una moció que presenta al Partit dels Socialistes de Catalunya sobre el tema de la banca y que fa referència al tracte, quasi vexatori, que aquesta està fent en relació a la població. I es pregunta on estan les desenes de mils de millons que es van destinar a rescatar la banca.

Seguidament es procedeix a la lectura de la moció:

“Entre setembre del 2020 i setembre del 2021 els bancs van baixar la persiana de gairebé 7 oficines per dia a Espanya. El nombre d'oficines bancàries es va situaren 20.421, fet que suposa una reducció del 10,86% respecte a les registrades a finals de setembre del 2020, segons l'última actualització del Banc d'Espanya. Aquesta caiguda es tradueix en el tancament de 2.488 oficines en un any, mentre que si es compara amb les dades a tancament del mes de juny del 2020, el descens va ser del 2,35% (493 sucursals).

A més, suposa un descens del 55,72% respecte al màxim històric de 46.118 sucursals obertes al setembre del 2008. Així, amb els tancaments del passat 2021, la xarxa bancària ha quedat a nivells d’implantació del 1977. Pel que fa el tancament d'oficines per comunitats autònomes: Catalunya, és la segona comunitat (la primera Castella i Lleó) on es va registrar una caiguda més gran en comparació amb les dades del setembre del 2020, en experimentar un descens del15,53%.

Aquest tancament massiu en la xarxa d'oficines i caixers al conjunt de l’Estat, suposava ja a finals del 2020 que 1,2 milions de persones no comptaven amb un punt tradicional d'accés a efectiu al seu municipi. Segons el Banc d’Espanya, tan sols l’any 2020es van retirar més de 1.000caixers.

A més en aquelles oficines que encara resten obertes, se’ls acumula als seus treballadors i treballadores una carga de feina considerable al augmentar la mitjana d’usuaris a qui han de donar servei. Comparativament amb la resta d’Europa, a Espanya per cada treballador/ra bancari ha d’atendre una mitjana de 268 persones, mentre que Alemanya sols té una saturació de 143 amb més del doble d’habitants al país.

Els bancs s’han convertit en un servei necessari i essencial pel nostre dia a dia. Necessitem un número de compte per cobrar la nòmina, la pensió o l’atur, per pagar els rebuts de la llum o l’aigua,per adquirir un habitatge, etc. La seva atenció, per tant, hauria de correspondre a aquesta necessitat, però la realitat és que el tancament d’oficines, juntament amb la reducció de personal, fan que el servei empitjori i que s’estableixin franges per a l’atenció personal que en moltes ocasions arriben tant sols fins a les11h.

Aquest desmantellament de la xarxa bancària està provocant que un fet quotidià com anar al caixer automàtic per treure diners o fer un ingrés resulti cada vegada més complicat. Però sobretot en la gent gran, que vol i necessita disposar d’efectiu per fer les seves compres quotidianes.

Per això hem de fer front a la denominada exclusió financera i bancària, que no sols és de caire presencial, sinó també digital: un 35% de les persones majors de 74 anys no s’ha connectat mai a Internet i per tant no ha fet mai gestions de banca online o consulta de saldos amb apps bancàries.

S’han incrementat els pagaments electrònics, però no podem negar que encara hi ha moltes persones grans sense accés a les noves tecnologies i que necessiten un caixer automàtic a prop de casa. Aquesta és una altra manifestació de les desigualtats socials que genera la bretxa digital.

Actualment, amb el pretext del canvi d’usos de part de la població respecte els productes bancaris s’estan retallant serveis i atenció, i imposant altes comissions a aquelles persones que no es desenvolupen adequadament en l’entorn digital i han de fer els tràmits presencialment. S’ha imposat per tant un sistema que exclou a aquelles persones que no tenen capacitat per fer servir les noves tecnologies, fet que afecta especialment a la gent gran, que provoca cues de persones grans esperant a la via pública (afegides a les fins ara limitacions d’aforaments comercials) per a fer les seves gestions, desplaçaments innecessaris a causa del tancament d’oficines i la degradació progressiva de l’atenció presencial i l’assessorament personalitzat.

És imprescindible mantenir per una qüestió essencial d’equitat i distribució territorial i de barri, una xarxa suficient de caixers a tot el municipi, per garantir la normativa que regula el dret d’accés als serveis bancaris, i que la desertització bancària no agreugi les conseqüències de la bretxa digital que sobre tot afecta a les persones grans.

A la Nova Agenda del Consumidor desenvolupada en el Reial Decret Llei1/2021 del 19 de gener, de protecció dels consumidors i usuaris front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, subratlla la necessitat d’abordar les necessitats específiques de consumidors que, per les seves característiques o circumstàncies, requereixin una major protecció per a garantir la presa de decisions en les relacions concretes de consum atenent als seus interessos. Entre aquestes necessitats i relacions es destaquen les següents: la necessitat de garantir tant l’assequibilitat dels productes, béns i serveis, com la disponibilitat d’una informació clara, accessible i fàcil de gestionar; l’adopció d’un enfocament just i no discriminatori en la transformació digital.

El Govern de l’Estat ha donat un mes de termini (des del passat 20 de gener) per tal que el sector bancari revisi la seva estratègia per garantir la inclusió financera de la gent gran i oferir noves solucions per avançar al màxim cap a aquest objectiu segons el 'Protocol Estratègic per Reforçar el Compromís Social i Sostenible de la Banca' aprovat el juliol del 2021.

EL PLE ACORDA:

PRIMER.-Traslladar a les entitats bancàries que puguin contractar amb l’Ajuntament la instal•lació de caixers automàtics de retirada d’efectiu de forma accessible i segura per a la ciutadania (i en especial per a la gent gran) en edificis o espais municipals (preferentment, centres cívics o casals de la gent gran), especialment en els barris on es detecti una mancança considerable d’aquests dispositius. Aquesta mesura, emparada per la Llei 33/2003 de patrimoni de les Administracions Públiques, podria ser implantada després d’un estudi que detectés aquelles zones del municipi on actualment hi ha una manca més accentuada d’aquests dispositius.

SEGON.- Instar a l’Ajuntament que estudiï la possibilitat d’una bonificació sobre la taxa d’ocupació de la via pública, a aquelles entitats bancàries que atenguin personalment a la gent gran al llarg de tota la jornada laboral per evitar així cues al carrer davant les sucursals d’aquestes.

TERCER.- Instar a l’Ajuntament que en els plecs de clàusules per a la licitació i contractació amb entitats bancàries, s’introdueixin mesures de bonificació contractual com poden ser les dades i ratios d’atenció a les persones presencialment i densitat de caixers automàtics que disposin al municipi.

QUART.- Instar al conjunt de les entitats bancàries i financeres que operen al municipi, a reforçar els recursos d’atenció al client, per tal d’oferir un servei adequat durant tot l’horari en especial atenció a les persones grans que no poden fer els seus tràmits o gestions on-line, en compliment del Reial Decret Llei 1/2021 de protecció dels consumidors i usuaris front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica.

CINQUÈ.- Traslladar aquests acords a les associacions de Gent Gran del municipi, a la Plataforma de Pensionistes del municipi, a les associacions de Veïns i Veïnes, a la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat, al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, i a totes les entitats bancàries que operen amb oficina pròpia al municipi.

INTERVENCIONS

ERC

El portaveu del grup municipal, Sr. Albert Font, manifesta que hi votaran a favor.  I afegeix que li sembla molt interessant el dispositiu tercer que insta a l’ajuntament a incloure en els plecs mesures de bonificació contractual  relatives a dades d’atenció presencial a les oficines del municipi.


JUNTS PER CAT

El Sr. Arozamena, portaveu del grup municipal, fa constar  que estan d’acord amb la moció i que ho ratifiquem al 100%.

Sí que és veritat que es alguna cosa que s’està donant paulatinament a pobles, ciutats i barris.

Les entitats bancàries estan reduint dia a dia el servei d’atenció al públic i aquí a Sant Pol també ha passat.

Esperem que amb mocions com aquestes les entitats bancàries es posin les piles i tinguin respecte pels usuaris, ja no només per la gent gran sinó per tota la població.

CUP

El Sr. David Hernàndez portaveu del grup municipal manifesta que estan d’acord en el fons i sentit general de  tota l’explicació de la moció. De fet, pel que fa referència als treballadors, abans d’ahir hi va haver una mobilització convocada per la Intersindical, ELA, LAB i demés sindicats, per denunciar la  insostenible situació de pressions, amenaces, falta de respecte i educació a la qual es veu sotmesa la plantilla en aquest cas de CaixaBank i la deriva gradual del banc cap a un model de negoci injust en el tracte a les persones, en especial a la gent gran.
Afegeix que també entenem que la casuística és molt diferent en funció del municipi on es faci. I és cert que les entitats bancàries ara mateix aprofundeixen en la fractura digital de part de la població que no té coneixements o recursos per operar online i que per contra sí que han de tenir un compte bancari  i fer-lo servir a  diari.

Però en els acords de la moció tenim més dubtes:
- No pensem que en els edificis públics municipals de l’ajuntament hi hagi d’haver caixers automàtics ni instal·lar aquests negocis privats bancaris.
- No pensem que s’hagi de bonificar als bancs per fer la seva feina, és a dir, atendre com toca a la gent gran i a la població. De fet, el punt quart ja ho explica, que han de complir la llei, doncs que ho facin, que és el que es demana,però no bonificant.

I també es important recordar, que també caldria tenir en compte que els cinc bancs de l’IBEX35 (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter) l’any 2021 han obtingut uns guanys de 19.866 milions d’euros, els majors guanys des de 2007. I mentrestant la banca fa EROS com el Banc Sabadell, que acomiada als seus treballadors  els hi hem de donar bonificacions per a que facin correctament la seva feina. I amb tot, quan encara no han tornat els 40.000 milions d’euros públics que se’ls hi van regalar?. No pot ser.

La CUP no podem estar d’acord amb la solució que es proposa. Pensem que la millor solució és la creació d’una banca pública que doni resposta a les necessitats reals de la població, i sinó, que s’obligui als bancs per llei a una atenció al públic com cal.

Per això, perquè estem d’acord amb el fons de la moció però no en els acords que es volen adoptar, ens abstindrem.

JUNTS PER SANT POL

El Sr. Josep Parada, portaveu del grup municipal, avança el vot a favor.

Afegeix que els bancs han de donar el servei que han donat fins abans de la pandèmia.

No es pot obligar a que tots els ciutadans, en les seves relacions amb els bancs, hagin de relacionar-s’hi telemàticament.

Reconeix que es tracta d’una moció molt genèrica, que a Sant Pol no ens afecta, i que no s’adapta al nostre municipi, però, com que el fons es que es tracti millor a la gent gran, reitera que votaran a favor.

SOTMESA A VOTACIÓ la proposta per a la seva aprovació ÉS APROVADA PER MAJORIA ABSOLUTA amb

10 vots a favor: ERC-AM (4JxCat (4), Junts (1) PSC-CP (1)
 0 vots en contra: cap
 3 abstencions: CUP (3)

Podeu tornar a veure el Ple clicant aquí.

 
Versiˇ per imprimir
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir en WhatsappCompartir per correu electr˛nic
Pujar al principi de la pÓgina