X
Pressupost Participatiu 2024
Patrimoni
Obrir/tancar menú lateral
Patrimoni: El tren
  • L'ARRIBADA DEL TREN
    La segona meitat del segle XIX va suposar una sèrie de canvis cabdals per a la vila, la qual va començar a transformar-se en el que avui en dia és. Aquests grans canvis es poden agrupar en dos esdeveniments: l'arribada del ferrocarril i l'adquisició dels terrenys de la Punta per part de Pau Simon, cosa que va produir una transformació progressiva del paisatge de Sant Pol des de mitjans del s. XIX i durant tot el s. XX.
    Abans que hi hagués tren, les mercaderies de certa quantia i volum s'enviaven per mar, en unes barques conegudes com «barques de tràfec». Per terra el transport es feia amb carros i diligències. A la península, el primer tren va ser el que va fer el trajecte Barcelona-Mataró. I ja el 4 de gener de 1856 es va inaugurar el trajecte Mataró-Arenys. Per a construir el tram per Sant Pol primer van haver de mirar per on el feien passar, si per la costa o pels garrofers (per darrere del poble), per temes logístics, van decidir construir-lo per la costa, així l'estació no estaria tan allunyada. El fet de dividir el poble en dos y col·locar la via i la estació davant de la platja va provocar enfrontaments entre els pescadors i la Companyia del Ferrocarril, com que la via estava tant a prop del mar i de la costa (on els pescadors guardaven les seves barques) Quan hi havia tempesta l'aigua i les barques s'enfilaven damunt de la via i, si en un inici això no havia suposat cap problema, ja que si hi havia tempesta els trens no circulaven, cap el 1880 va estallar el conflicte en projectar-se un mur de pedra per a  evitar que el mar malmetés la via, una solució que no agradà gaire als pescadors, que en ser una important majoria comptaven amb el favor de la classe política. Arrel d'aquest conflicte sorgí la publicació mensual «El Sanpolench» (1890 - 1894) totalment enfrontada a la Companyia del Ferrocarril.
     
    L'Estació és un edifici d'estil neoclàssic, com la gran part de les estacions d'aquest període.
    En total, es van trigar entre tres i quatre anys a construir la via del tren, les obres van finalitzar el novembre de 1859.
     
    EL TÚNEL
    El 1854 començaven les obres per a posar les vies, que a partir d'aleshores dividirien el territori en dues parts: la platja i el poble. L'obstacle més gran va ser travessar el turó de Sant Pau, doncs va caldre enderrocar dues cases per poder obrir el túnel, es varen succeir diverses esllavissades del sostre que hagué de ser reforçat amb branques, taulons i terra i es van haver de desallotjar les cases de dalt del turó de Sant Pau per precaució davant del perill aparegut. Més tard, el 1859 es va enfonsar la meitat de la mina emportant-se una de les tres cases de dalt del turó i les escales de Sant Pau. Es va tapar el forat col·locant un mur darrera de les tres cases i es referen les escales de l'ermita, que tenen un aire ferroviari perquè la companyia de ferrocarril es va fer càrrec dels desperfectes.
    El túnel a Sant Pol l'anomenaven »la Mina», probablement perquè era un túnel de grans dimensions per aquella època o potser perquè, segons explica  la llegenda, des del Monestir de Sant Pau -situat just a sobre del turó- hi havia un soterrani (o alguns soterranis) que baixava fins a la platja, el qual guardava el tresor d'una gran estàtua d'un dimoni d'or massís.

     

  • LA LLEGADA DEL TREN
    La segunda mitad del siglo XIX supuso una serie de cambios fundamentales para Sant Pol, que comenzó a transformarse en lo que hoy en día es. Estos grandes cambios se pueden agrupar en dos acontecimientos: la llegada del ferrocarril y la adquisición de los terrenos de la Punta por parte de Pau Simon, que produjeron una transformación progresiva del paisaje de Sant Pol desde mediados del s. XIX y durante todo el s. XX.
    Antes de que hubiera tren, las mercancías de cierta cuantía y volumen se enviaban por mar, en unas barcas conocidas como "barcas de tráfico". Por tierra el transporte se hacía con carros y diligencias. En la península, el primer tren fue el que hizo el trayecto Barcelona - Mataró. Y ya el 4 de enero de 1856 se inauguró el trayecto Mataró - Arenys. 

    Para construir el tramo por Sant Pol primero tuvieron que mirar por donde lo hacían pasar, si por la costa o por los algarrobos (por detrás del pueblo), y por temas logísticos decidieron construirlo por la costa, así la estación no estaría tan alejada. 
    El hecho de dividir el pueblo en dos y colocar la vía i la estación delante de la playa provocó enfrentamientos entre los pescadores y la Compañía del Ferrocarril, pues como la vía estaba tan cerca del mar y la costa (donde los pescadores guardaban sus barcas sobre la arena) cuando hacía tempestad las barcas se subían sobre la vía y, si en un principio este hecho no suponía ningún problema porque cuando había tempestad los trenes no circulaban,  sobre el 1880 estalló el conflicto; cuando se proyectó un muro de protección frente a la vía para evitar que el mar siguiera destrozándola, una solución que no agradó a los pescadores, que al ser una importante mayoría contaban con el favor de la clase política. De éstos conflictos surgió la publicación mensual «El Sanpolench» (1890 - 1894) totalmente enfrontada con la Compañía del Ferrocarril.
    La Estación es un edificio de estilo neoclásico, como gran parte de las estaciones de este periodo. En total, se tardaron entre tres y cuatro años para construir la vía del tren, las obras finalizaron en noviembre de 1859.

    EL TÚNEL
    En 1854 comenzaban las obras para poner las vías, que a partir de entonces dividirían el territorio en dos partes: la playa y el pueblo. El obstáculo más grande fue atravesar el cerro de Sant Pau, pues hubo que derribar dos casas para poder abrir el túnel, se sucedieron varios deslizamientos del techo, que tuvo que ser reforzado con ramas, tablones y tierra y se tuvieron que desalojar las casas de la colina de Sant Pau por precaución ante el peligro aparecido. Más tarde, en 1859 se hundió la mitad de la mina llevándose una de las tres casas de la colina y las escaleras de la ermita de Sant Pau. Se tapó el agujero colocando un muro detrás de las tres casas y se rehicieron las escaleras de la ermita, que tienen un aire ferroviario debido a  que la compañía de ferrocarril se hizo cargo de los desperfectos.
    Al túnel en Sant Pol le llamaban "La Mina", probablemente porque era un túnel de grandes dimensiones por aquel entonces o quizá porque, según cuenta la leyenda, desde el Monasterio de Sant Pau -situado justo encima del turón- había un sótano (o algunos sótanos) que bajaba hasta la playa, el cual guardaba el tesoro de la gran estatua de un demonio de oro macizo

    RAILWAY ARRIVAL
    The second half of the 18th Century carried a set of main changes for the village, and it started to become the current village. These significant changes can be divided into two main events: the railway arrival and the purchase of the grounds of «Punta» by Pau Simon. These facts caused a progressive transformation of the landscape in Sant Pol during the second half of the 19th Century and the entire 20th Century.
    Before the arrival of the railway, goods with a certain volume and value were transported by sea with transport vessels. Land carriage included carts and carriages. The first train in the Spanish Peninsula was the one connecting Barcelona and Mataró. And on January 4th 1856 the route Mataró - Arenys de Mar was inaugurated. In order to build the route stopping in Sant Pol, they first had to choose between erecting it along the coast or behind the village. Due to logistical reasons, they decided to build it along the coast, so the station wouldn't be so far from the village. They had to divide the town in two and set the railway track and station in front of the beach, which caused arguments between fishermen and the railway company. The railway track was so close to the sea and the coast, where fishermen stored their boats, that when it stormed boats went up onto the railway tracks. In the beginning this wasn't a real problem, as trains didn't run when it stormed. However, in 1880 conflict broke out when a stone wall was built up to prevent the sea from damaging the railway track. This solution angered the local fishermen, the majority of which were supported by politicians. As a result of this conflict, they started to publish monthly «El Santpolench» (1890-1894), which went against the railway company.
     
    The railway station is a neoclassic building, like most of the railway stations of that time. It took three or four years to build the railway track, which was completed in November 1859.
     
    THE TUNNEL
    In 1854 they began to build the railway tracks that from that moment on divided the territory into two parts: the beach and the village. The biggest obstacle was to drill Sant Pau hill, as it was necessary to demolish two houses in order to open the tunnel. The top of the tunnel collapsed several times, and they had to reinforce it with branches, wooden planks and land, and the inhabitants on top of Sant Pau hill had to evacuate their homes for reasons of safety, given the dangerous situation. In 1859 half of «the mine» collapsed and took away one of the three houses on top of the hill and the stairs of Sant Pau. They covered the hole by building a wall behind the three houses, and then they rebuilt the stairs of the hermitage, and they remind residents of the railway tracks, as the railway company dealt with the damages.
     
    The tunnel in Sant Pol was known as «the mine» because it was a big tunnel for that time. There is also a legend that says that from Sant Pau monastery - located on top of the hill - was a passage (or maybe more than one) going down to the beach, which held a valuable treasure, a huge statue of a solid golden demon. 

 
Versió per imprimir
Pujar al principi de la pàgina