Aquest any torna a haver-hi superpoblació de l'eruga peluda del suro

Tal com va passar l'any passat, enguany tornem a tenir un increment de l'eruga peluda del suro (Lymantria dispar), de manera que en unes setmanes tornarem a veure una gran quantitat d'aquesta espècie autòctona de papallona que, de forma cíclica, genera una plaga que provoca la defolicació d'alzines. Aquest lepidòpter es troba en equilibri dinàmic als boscos, però cíclicament (generalment cada 7-9 anys) registra uns pics poblacionals que duren entre 4 i 5 anys i esdevé una plaga que pot produir aquestes intenses defoliacions.

Tot i que a Catalunya feia gairebé 20 anys que no es donava un pic de població importat, l’any 2018 es van detectar focus inicials d’un atac important amb defoliacions. El seu cicle biològic és anual. Cap a mitjans de la primavera, de les postes de l'any anterior en neixen erugues de forma escalonada, que es pengen de fils sedosos i són desplaçades pel vent fins a grans distàncies. Acabades de néixer són peludes i de color negrós, però canvien d'aspecte i coloració després de cada muda. S'alimenten de fulles de diverses espècies vegetals, però principalment d'alzines i alzines sureres. A finals de primavera les erugues crisaliden sobre mateix dels arbres o en llocs pròxims i, a mitjans d'estiu, surten les papallones. Les femelles ponen els ous cap a finals de l'estiu i no naixeran fins la primavera següent.

Atesa la dinàmica poblacional d’aquesta espècie, es va preveure un increment molt significatiu de les afectacions per la primavera de 2019, per la qual cosa es van planificar uns tractaments aeris de control que s'han dut a terme el mes de maig en un total de 2.304 hectàrees del Parc Natural del Montnegre i Corredor.

Cal tenir present que, tot i ser peluda, es tracta d'una espècie inofensiva per a la salut de les persones. No s'ha de confondre amb l'eruga de la processionària del pi, tant pel seu comportament com coloracions.