El dilluns 24 de novembre al vespre, a l'inici de la sessió plenària prevista, va tenir lloc la lectura institucional del manifest del 25N, Dia Internacional per a l'erradicació de la violència envers les dones per part de totes les regidores del consistori. Podeu accedir al vídeo clicant aquí.

A continuació es reprodueix el text íntegre del manifest d'enguany:

Declaració institucional del 25 de novembre de 2025

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, tornem a alçar la veu amb claredat i fermesa per denunciar una realitat que ens colpeix i que ens obliga a actuar amb urgència: les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu del món.

És imprescindible entendre que es tracta d’una violència estructural i per això es dona en tots els àmbits, a la parella, la família, la feina i l’espai públic. A més, pot prendre moltes formes més enllà de la violència física,com és el cas de la violència psicològica, l’econòmica, la sexual, l’obstètrica, la institucional i la vicària. I avui en dia, la digital.

I és en aquest darrer marc, el digital, on volem posar el focus, sense deixar d’atendre totes les formes i àmbits de violència, perquè es tracta d’una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada: la violència en l’àmbit digital,que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta, sobretot, en la vida de les més joves. La pressió estètica sobre el cos de les dones és una violència masclista que afecta tot el cicle vital. La imposició de cànons irreals i la cosificació — sovint amplificades pels mitjans i les plataformes digitals— limiten drets i llibertats, danyen la salut física i psicològica i condicionen la participació plena en tots els àmbits.

Les violències masclistes digitals a les quals ens enfrontem les dones tenen expressions i formes múltiples, com ara el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit als correus electrònics o fitxers, l’accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans i els insults a dones amb projecció pública. L’ONU assenyala que més del 73% de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones.

La violència masclista en l’àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i nenes.

La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes. Genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S’hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni trobin reconeixement en el seu entorn, la qual cosa fa que augmenti encara més el seu patiment. 

Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. 

En aquest context, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones, alhora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista. Davant d’això, les institucions tenim l’obligació d’actuar amb fermesa i responsabilitat, i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències, una vida lliure de nous feixismes.

Erradicar les violències masclistes des de qualsevol espai és una premissa imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets puntuals, sinó d’una vulneració estructural de drets humans que impacta en tots els àmbits de la vida: la llar, l’espai públic, la feina, l’àmbit polític i l’institucional.

Cap societat que es vulgui justa i democràtica no pot romandre indiferent. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques que responguin a les necessitats actuals, dotades de recursos i alineades amb l’estàndard de la diligència deguda, per garantir la prevenció i la reparació, així com l’exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.

Per tot això, ens comprometem a:

·         Seguir desplegant polítiques públiques que situïn en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents des d’un abordatge integral.

·         Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes aprofundint molt especialment en les violències digitals, des d’àmbits com la coeducació.

·         Reafirmar el nostre compromís de treballar per una resposta integral i coordinada en l’erradicació de totes les formes de violència masclista amb un Pacte de poble i de país contra les Violències Masclistes. Aquest ha de ser un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures de por, discriminació i violència.

No podem esperar més ni podem mirar cap a una altra banda.

Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.

Per una vida lliure de violències masclistes.