La Marina C. Roger de Flor Introducció Can Balmanya omi ne s Can Planiol Ca l'Adroher Navegació C. Tobella C or n s an er i escoles nàutiques Simo Jo f A finals del segle XVIII i al llarg del XIX, Catalunya va viure un ressorgiment econòmic gràcies C. rro Ga Abat Deàs, 30 Abat Deàs, 23-25 els u al comerç amb el continent americà. El 1756 la Corona va autoritzar el port de Barcelona a C. Pa . d ra enviar vaixells a Amèrica, el 1765 es va obrir a nous ports Ctra el. dcomerç amb les Antilles i el 1778 Av Cla Pl. Tocar Construcció de l'arquitecte Ignasi Mas Morell, del Construït el 1875. Amb arquitectura neoclàssica e Sa nta llo Ferro A partir del segle XIX els vaixells es van començar a construir amb ferro i acer. Catalunya va el rei Carles III va decretar el lliure comerç. nt C Sa ani 1910, encarregada per Ramon Planiol per al seu ger- d'aparença solemne i severa, és un edifici de planta ebri C. nz ser una gran constructora d'embarcacions de fusta, que es fabricaven o es reparaven a les à C. Ma rest mà Josep (Pep). Era la casa pairal dels Planiol, on ell baixa, dos pisos i coberta plana. El conjunt està do- drassanes, situades als ports o bé a les platges. Els artesans encarregats de fer aquesta ou Ermita de r Fu El comerç colonial consistia a exportar a Amèrica productes manufacturats i importar ma- Ctra. C. N Docto havia viscut de petit amb els seus pares, llavors era minat per un gran balcó amb tres obertures clara- feina es coneixien com a mestres d'aixa Vella Sant Pau Av. Camp vaixells tèries primeres per a les seves indústries. Des d'Amèrica tornaven de carregats de cafè, una fusteria. Es reedifica el que ja hi havia. ment d'inspiració neoclàssica per l'ordre, les pro- Futbol C. s Pl. Torrent Club sucre, tabac i cacau, i des de Catalunya s'exportaven teixits, vi, aiguardent, fruita seca i pa- Jo eà Arrosser Nàutic Pl. de la porcions i la moderació ornamental. Els angles de En aquella època, creuar l'Atlàntic era dur, arriscat i perillós. Malgrat que el ferro i l'acer van an per. tD Punta És una mostra d'arquitectura modernista de l'estil la façana son perfilats amb carreus de pedra gra- ar M ba fer els vaixells més segurs i fiables, les tempestes i els huracans que es formaven a l'oceà, La C. A ag C. A Rie bat ra De al de Mas Morell del primer període, amb façana molt nítica procedent del Palau del Marquès d'Alfarràs i que llavors no es podien preveure, convertien la travessa en una aventura plena de riscos. às l Per què van emigrar els catalans? ornamentada, on el gran protagonista és el color. els marcs i àmbits de les finestres i balcons, també. Els vaixells transportaven mercaderies per vendre a Amèrica, la tripulació, els passatgers i Església de Ajuntament Hi va haver dues grans classes d'emigrants: els que fugien per problemes econòmics i no Sant Jaume Ma r Blau, vermell i blanc, esquitxats amb flors grana, A la part posterior de l'edifici hi ha una torreta de les provisions per poder alimentar-los. Pavelló de tenien feina i els que marxaven per guanyar més diners per als seus negocis. Dels primers, Poliesportiu ola t cobreixen tota la façana. Com a curiositat al pri- guaita circular cupulada amb penell. molts van marxar quan a les zones rurals de Catalunya va arribar la fil·loxera, un insecte que Parc de ons