PLA COMARCAL DEL MARESME PER LA DIVERSITAT AFECTIVA, SEXUAL I DE GÈNERE 2022-2025 1 Coordinació del treball: Oficina de Polítiques d'Igualtat Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social Diputació de Barcelona Autoria: Rodrigo Prieto i Alba Rovira Institut Diversitas S.C.C.L. Amb la col·laboració de: Consell Comarcal del Maresme © Diputació de Barcelona Octubre, 2021 Impressió: Departament de Reproducció Gràfica de la Diputació de Barcelona 2 ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ .................................................................................................... 4 2. MARC CONCEPTUAL.......................................................................................... 5 2.1. La perspectiva de la diversitat afectiva, sexual i de gènere............................. 5 2.2. La diversitat i l'heterogeneïtat de les sigles LGTBI.......................................... 9 2.3. Els plans d'igualtat LGTBI............................................................................... 9 3. MARC LEGAL .................................................................................................... 10 3.1. Catalunya ..................................................................................................... 10 3.2. Estat Espanyol.............................................................................................. 13 3.3. Europa .......................................................................................................... 13 4. METODOLOGIA ................................................................................................. 14 4.1. Objectius ...................................................................................................... 14 4.2. Àmbits d'anàlisi ............................................................................................. 14 4.3. Fases del procés .......................................................................................... 15 5. RESULTATS ...................................................................................................... 19 5.1. Percepció general de la sensibilització sobre la diversitat afectiva-sexual i de gènere i la LGTBIfòbia al Maresme ......................................................................... 19 5.2. Estat de la qüestió per àmbits temàtics ............................................................ 22 5.3 Recull de les prioritats identificades per les persones participants a tenir en compte en la futura elaboració del Pla Comarcal LGTBI. ........................................ 39 6. PLA D'ACCIÓ..................................................................................................... 42 LÍNIA D'ACCIÓ 1: ORGANITZACIÓ I COMPROMÍS INSTITUCIONAL .................. 44 LÍNIA D'ACCIÓ 2: COEDUCACIÓ I DIVERSITAT AFECTIVA, SEXUAL I DE GÈNERE................................................................................................................. 48 LÍNIA D'ACCIÓ 3: SALUT ....................................................................................... 51 LÍNIA D'ACCIÓ 4: VISIBILITAT I PARTICIPACIÓ ................................................... 52 LÍNIA D'ACCIÓ 5: ESPORTS I LLEURE ................................................................. 54 LÍNIA D'ACCIÓ 6: CULTURA I OCI ........................................................................ 56 LÍNIA D'ACCIÓ 7: LGTBI-FÒBIA ............................................................................ 58 LÍNIA D'ACCIÓ 8: DRETS LABORALS ................................................................... 60 7. MECANISMES DE SEGUIMENT I CONTROL ................................................... 61 8. GLOSSARI ......................................................................................................... 62 9. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................. 64 10. ANNEXES ........................................................................................................ 65 ANNEX-1: Guió del Qüestionari a les tècniques de l'Ajuntament ............................ 65 ANNEX-2: Guió d'entrevista a les informants clau .................................................. 73 ANNEX-3: Guió Grup Focal .................................................................................... 75 ANNEX-4: Guió enquesta ciutadana ....................................................................... 78 ANNEX-5: Persones participants en el treball de camp........................................... 81 3 1. PRESENTACIÓ Diverses normes internacionals sobre drets humans consagren com principis bàsics la igualtat i la no discriminació. L'any 2006 els Principis de Yogyakarta van establir els estàndards bàsics perquè les Nacions Unides i els Estats avancin en la garantia dels drets humans de les persones que formen part del col·lectiu LGTBI. Per exemple, l'article 21.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea prohibeix qualsevol discriminació per raons de sexe o orientació sexual, entre d'altres motius1. A l'Estat espanyol, l'article 14 de la Constitució Espanyola sustenta la prohibició de discriminació per orientació sexual, la qual és recolzada per diverses iniciatives legislatives (Llei 13/2005, que modifica el Codi Civil permetent el matrimoni entre persones del mateix sexe; Llei 14/2006, sobre tècniques de reproducció assistida; Llei 3/2007, que regula la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, entre d'altres). A Catalunya, la legislació es fonamenta en els articles 40.2, 40.7 i 40.8 del vigent Estatut d'Autonomia que atorga competències en relació amb la protecció de les famílies i la promoció de la igualtat entre totes les persones, independentment de la seva orientació sexual2. En aquest context, el 2 d'octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, marc legislatiu sobre el qual es fonamenten les competències locals en la matèria. Tot i l'existència d'aquestes normatives la LGTBI-fòbia segueix present a la nostra societat de múltiples maneres, a vegades molt subtils; d'altres, no tant, atemptant contra la integritat de persones concretes, i al mateix temps, reproduint una desigualtat estructural que invisibilitza, discrimina i/o maltracta aquelles persones que no s'ajusten als criteris del cisheteropatriarcat. Les administracions locals tenen un rol primordial en la construcció dels contexts quotidians de les persones, ja que són les encarregades de dissenyar i implementar polítiques que responguin a les necessitats específiques dels habitants dels territoris que administren, reconeixent les seves idiosincràsies particulars, aprofitant els recursos locals disponibles i potenciant l'acció del teixit associatiu existent, entre altres elements propis de cada territori. En coherència amb aquesta línia d'acció i responent al mandat que la pròpia Llei 11/2014 estableix, el Consell Comarcal del Maresme ha volgut elaborar un Pla Comarcal per a la Diversitat sexual, afectiva i de gènere, per tal de fer un pas endavant en la protecció i promoció dels drets de les persones que formen part del col·lectiu LGTBI en general, i d'aquelles residents a la comarca. 1 Parlament Europeu, Consell de la Unió Europea i Comissió Europea, 2000. 2 González Beilfuss, 2015 4 2. MARC CONCEPTUAL 2.1. La perspectiva de la diversitat afectiva, sexual i de gènere Aquest pla es fonamenta en la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere que, alhora, beu de la perspectiva de gènere i feminista, que vol anar més enllà de l'acrònim LGTBI (en totes les seves versions, àmpliament criticades des de diverses posicions del "col·lectiu", entre altres coses, per les relacions de poder que amaga) i oferir una mirada global del gènere i la sexualitat, que no només comprèn a les persones que s'identifiquen amb alguna de les lletres de l'acrònim, sinó al conjunt de la ciutadania3. Aquesta aproximació, explica les qüestions relacionades amb la diversitat sexual i de gènere a partir de quatre dimensions que conformen a totes les persones: el sexe, la identitat de gènere, l'expressió de gènere i l'orientació afectiva i sexual. Aquestes dimensions (que s'expliquen en els apartats següents), així com les categories que les conformen i les seves relacions, responen a la construcció social (Occidental) de l'anomenat sistema sexe/gènere4. El sistema sexe/gènere és un conjunt de creences (o sistema de pensament) que planteja el binarisme de gènere, segons el qual les persones només poden ser enteses com a homes masculins o com a dones femenines, heterosexuals en ambdós casos, de manera estable i rígida durant tota la seva vida. Aquest sistema funciona a partir de relacions de poder d'uns vers les altres que han estat anomenades de diferents maneres, destacant diversos matisos, com ara heterosexualitat obligatòria, heteronormativitat, pensament heterosexual o matriu heterosexual o, més recentment, heteropatriarcat5. El conjunt de normes implícites en el sistema sexe/gènere provoca exclusions, desigualtats i violències que afecten a les dones i a totes aquelles persones que no s'ajusten a elles, com ara les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans* o intersexuals (LGTBI), entre altres. No obstant, des de la perspectiva en que es fonamenta aquest Pla, entenem que aquestes normes de gènere resulten opressives i discriminatòries per un ventall molt més ampli de persones que les incloses en l'acrònim. Segons el sociòleg i activista trans6, quant més s'allunyen les persones dels esquemes normatius del sistema sexe/gènere, els malestars i violències més s'accentuen. Atenent als diferents arguments explicitats en els paràgrafs anteriors, la perspectiva en que es fonamenta aquest pla aborda les qüestions de gènere i sexualitat des d'una mirada amplia, crítica, flexible i inclusiva que interpel·la i alhora està orientada a beneficiar a tota la ciutadania. El sexe El sexe i/o característiques sexuals fa referència al conjunt de trets biològics dels cossos (cromosomes, gònades, hormones i genitals) que defineixen els caràcters sexuals primaris i secundaris a partir dels quals les persones poden ser classificades com a mascles o com a femelles. 3 Diputació de Barcelona, 2017. 4 G. Rubin, 1975. 5 A. Rich, 1980; M. Warner, 1991; M. Wittig, 1980; J. Butler 1990. 6 M. Missé, 2018. 5 Aquests criteris descriptius i de classificació es basen en una perspectiva biologista i essencialista que ha servit en múltiples ocasions al llarg de la història (i encara, en alguns contexts) per justificar importants desigualtats entre homes i dones. Així mateix, exclou a les persones intersexuals o amb diferències en el desenvolupament sexual (DDS), els cossos de les quals no encaixen en aquest binarisme rígid que estableix els paràmetres d'allò normal a nivell cromosòmic, hormonal, reproductiu i genital. Micropenis, macroclítoris, testicles que no han acabat de baixar, dones sense ovaris i/o matriu, ovaris i testicles simultanis, persones amb combinacions cromosòmiques poc habituals, són només algunes de les possibles manifestacions de la variabilitat sexual que es manifesta en 1 de cada 2.000 persones7. Des de la perspectiva sexual i de gènere, es considera que el sexe és una construcció social i cultural8, i lluny d'entendre'l a partir d'una lògica binària, es considera que és un contínuum amb múltiples combinacions i possibilitats9. El gènere (identitat de gènere) El gènere és la segona dimensió del sistema sexe/gènere, i està vinculada a la categoria del sexe. Fa referència a les expectatives socials i culturals (rols, valors, sentiments, gustos, desigs, actituds... ) que cada cultura assigna a les categories d'home i dona. A Occident, la construcció social dels gèneres també s'ha articulat a partir d'una lògica binària, jerarquitzada i desigual. En resposta a aquesta manera d'entendre aquests mandats socials, especialment des del moviment feminista, es crítica a aquesta construcció desigual que premia les qüestions associades a la dimensió masculina i menysprea les de la femenina. En aquest sentit, la identitat de gènere és el gènere amb el qual una persona s'identifica. Una identificació que assumeix que les persones amb cossos amb característiques sexuals considerades de mascles s'identificaran en masculí, com a homes; i per altra banda, les persones amb cossos amb característiques sexuals considerades de femella, s'identificaran en femení, com a dones. Aquesta identificació apresa i incorporada és posada especialment en qüestió per les persones trans. Les persones trans no només qüestionen aquesta correspondència entre sexe i gènere, sinó que també assenyalen el propi binarisme, ja que hi ha persones que des de la seva identitat trans manifesten no sentir-se ni homes ni dones (persones no binàries o agènere). L'expressió de gènere L'expressió de gènere és la categoria que s'ha incorporat en darrer lloc al sistema sexe/gènere. Una categoria que dona complexitat a la comprensió del gènere i de les lògiques d'exclusió que es desprenen del mateix. Fa referència a la presentació externa o l'aparença a través del comportament, la indumentària, els trets físics i la gestualitat10. 7 G. Coll-Planas, 2013. 8 L'estudi de Thomas Lacqueur, La construcción del sexo (1994), revela que fins el segle XVIII, a Occident, la diferència sexual era concebuda com un contínuum, segons el qual, l'aparell reproductor era un sol, sent el femení la inversió del masculí. No va ser fins el segle XIX que emergeix la teoria de l'existència de dos sexes. 9 A. Fausto-Sterling, 2000. 10 J. Butler, 1990. 6 Aquesta categoria està lligada a les dues anteriors, doncs s'espera que les persones identificades com a homes tinguin una expressió de gènere masculina i de manera oposada, les persones identificades com a dones tinguin una expressió de gènere femenina. Quan l'expressió de gènere no és l'esperada socialment es posen en funcionament la pressió i els càstigs socials, entre els quals es posa en dubte tant la identitat de gènere de la persona (per exemple, si un home té una expressió de gènere femenina es diu que se sent com una dona) o la seva orientació sexual (en el mateix cas anterior, es diu que és gai). Des de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere, es lluita per posar en qüestió aquestes associacions i perquè tothom pugui expressar el seu gènere de la manera que vulgui sense rebre un càstig social o una categorització que ella mateixa no ha triat i que no la representa. L'orientació afectiva-sexual11 L'orientació afectiva-sexual fa referència als desigs, pràctiques i impulsos eròtics- sexuals de les persones. Seguint la normativitat del sistema sexe/gènere, s'espera que les persones que s'identifiquen com a dones desitgin als homes, i viceversa. Aquesta relació creuada entre el gènere i l'orientació sexual, l'anomenem heterosexualitat. Si entenem l'orientació sexual des de la perspectiva de la diversitat, aquesta normativitat heterosexual o heteronormativitat12 és qüestionada per aquelles orientacions que tenen desig tant per persones del seu propi gènere (homosexualitat), com per les persones que tenen desig tant per les persones del mateix gènere com per les del contrari (bisexualitat), fins i tot hi ha persones que qüestionen fins i tot que tothom tingui desig sexual (asexualitat). El nostre sistema social estableix una determinada ordenació d'aquestes quatre dimensions. Bàsicament,